DE CHÁCHARA PUR SANTIBAÑE

 

 

Esti puede sere un exemplu de alderique caldeníu, una mañana de primaveira, entre’l pai, la mai y el fiyu, denantias de dire a faenar nas terras de la sua propiedá, allá pulos años 50.

 

Pai:   Vei ¡escapau! pa la terra’l baucima y camuda l’augua d’embelga. ¡Aguanta! Abre dúos aguales más y si fai falta, esmonda un poucu la moldera.

Fiyu: Primeiru vou a mudarme, purque andu tou esfarrapau y cunos pernailes routos.

Pai:   Va cuantá que tenías qu’habere limpiau las peselbeiras y dau de xantare al ganau. Pon la culleira al machu y atoupa los vincos de los bueis.

Fiyu: ¿Nun ves que toi engranandu mazorcas y apañandu fueyas cuna bilda? Espera, qu’entoavía nun finé.

Pai:   Alcuérdate qu’entreselmana tenemos qu’esbagar linu y maxar garbanzos na era.

Fiyu: Tamién hai qu’escourtezar la terra de remolacha de la adobeiras.

Mai:  Pascualín, anda monín, afinxa’l palancaneiru nel suo llugare que quieru enxuagare los platos.

Fiyu: Tou estrozau y entoavía tenu qu’esparramare l’abonu nel charcu. Vou a uñir los bueis y poneiye los culaiños al carru.

Pai:   Llévate l’ativa pa arare los enxesquinos y dejaye d’aburuyare espolín cumu fizistes denantias.

Fiyu: Vou a espurrire un poucu las piernas pa andare mas ligeru. Face un ratu atartalleime un dedu al emburriare la mullidora.

Mai:  ¡Abrase vistu! Tenu las manos engarniás. ¡Si seré fata! Tame bien pur habere apañau la lleña sin guantes.

Pai:   Nun alcuentru la forca que dexei ayeri na despensa. ¿Ónde diantre tará?

Mai:  Sabeslu tóu, que siempres andas papiandu la mosca.

Fiyu. Tou esfamiau. Quiéroume xantare un barreñu sopas, dempués de ponere’l yugu y las mullidas a los bueis.

Mai:  Denantias tienes que baxaime la naspa y el fusu de la panera porque ta velada, si fai luz, quieru texere y facere madexas.

Fiyu: ¡Entoavía nun la traxu la ti Sinforosa! Llevoula ayeri entresiesta.

Pai:   Abrí la peiza que nel descansu la escaleira y nun hai mas que palitroques. ¿Purquéi nun l’habei vaciau pa metere farina?

Mai:  Aprisa, Pascualín, ponte a la esparrancuela na vara’l carru denantias que te dé un mosquilón.

Fiyu: Si ¡cumu que me vou a esparrancare enriba!

Pai:   Nun emburries fiyu, que hai sitiu pa toos.

Fiyu: ¿Sabedes que me pasou? Que me estornillé de risa cuandu dixerounme que’l rapá del ti Félix habíase escolingau de las perniellas del carru.

Pai:   Pués llevouse un costrapazu que perdiou la conociencia. ¡Demontre!

Mai:  Ya metí na fardela la xanta de las dolce. Diremos a atar manoxos pa la terra’l cachu denantias qu’escomiencen a esgranar. ¡Qué Dieus ayúdenos!

 

 

 

Servandu Pan

Outubre 2006

 

 

Tradución al llïonés feicha pur Xosé Antón Falagán Pan

Xunu 2008